The CYCLING CITIES webinar series

 

Com s’incentiva el ciclisme en la mobilitat urbana? Per a trobar respostes, acudim a exemples de bones pràctiques en diferents municipis europeus, exposats en el cicle “*The cycling cities webinar sèries”, organitzat per Interreg Europe.

3 jornades. 3 conferències. 3 conceptes per a fomentar l’ús de la bicicleta a les ciutats: planejament estratègic per al ciclisme, desenvolupament d’infraestructura i estratègies per a incrementar els usuaris de bicicletes.

Planejament estratègic per al ciclisme

La Federació Europea de Ciclistes estableix l’any 2024 com a data límit per tal d’aconseguir que cada ciutat de la Unió Europea siga apta per a bicicletes. Per a això, Fabian Küster apunta 8 ingredients clau per a l’èxit:

  1. Comptar amb una bona estratègia o pla per al ciclisme, amb una persepectiva de 10 anys.
  2. Entendre les necessitats dels usuaris:
    1. Avantatges: és més ràpid, més barat, més sostenible…
    2. Possibles inconvenients: mal disseny de les infraestructures, sensació d’inseguretat…
  3. Disseny de la infraestructura: es tracta d’una de les qüestions de major importància.
  4. Inversions: Dissenyar i construir una infraestructura per al ciclisme en les ciutats suposa un cost elevat, però no ho és tant si es compara amb les obres necessàries per a donar cabuda al transport motoritzat.
  5. Sensibilització, formació, educació: És important formar a la població. Per a això, es poden llançar diferents campanyes que impulsen l’ús de la bicicleta per als desplaçaments del dia a dia.
  6. Execució: s’han d’establir normes per al correcte funcionament del sistema, tals com el control de la velocitat, el respecte per part dels conductors de vehícles motoritzats dels carrils bici, etc.
  7. Monitorització i avaluació: l’arreplegada de dades i la seua posterior avaluació són fonamentals per a un bon planejament.
  8. Pensar més enllà de l’espai per al ciclisme: es tracta de part d’un sistema integrat de transport i planejament urbans.

En el moment de plantejar-se introduir el transport en bicicleta als municipis, és important començar dissenyant una estratègia, encara que aquest treball no siga apreciable pels ciutadans a curt termini, i no realitzant actuacions aïllades, les quals podrien donar lloc a un sistema inconnex i poc funcional.

Desenvolupament d’infraestructures per al ciclisme

Meredith Glaser (Urban Cycling Institute, Amsterdam) apunta que a l’hora de fer atractiu el transport en bicicleta, la infraestructura urbana juga un paper realment important:

  1. Principis del disseny:
    1. Seguretat sistemàtica: Cal tenir en compte que els humans són vulnerables i cometen errors. Per a generar una sensació de seguretat es poden utilitzar sistemes com la “welcome mat”, una infraestructura que utilitza canvis de material i color al paviment de manera que, quan un cotxe ha de creuar el carril bici, instintivament vaja més a poc a poc. D’altra banda, també convé utilitzar senyals de limitació de velocitat, entre altres sistemes.
  2. Cap a una xarxa completa: Camins coherents, directes, atractius, segurs, sans i còmodes.
  3. Integració amb el transport públic: És interessant posar a disposició dels usuaris totes les facilitats possibles per a que, en trasllats més llargs, puguen combinar la bicicleta o el desplaçamet caminat amb els mitjans de transport públic.

Estratègies per a incrementar els usuaris de bicicleta

Alberto Palomo (Departament de Territori i Sostenibilitat de Catalunya), presenta el projecte School Chance, el qual estableix els següents punts clau:

  • Fer una aproximació multidisciplinar i implicar als grups interessats a nivell local i regional: àrees de mobilitat i medi ambient municipals i autonòmiques i comunitats escolars (personal docent, estudiants, pares i mares).
  • Introduïr la mobilitat sostenible i segura en els plans educatius.
  • Dissenyar i implementar espais escolars seguros i recognoscibles.
  • Crear aparcaments de bicicletes segurs a les escoles, tant per a xiquets com per a personal.
  • Dur a terme campanyes de promoció i sensibilització amb la participació de totes les parts interessades.
  • Desmuntar falsos mites sobre la mobilitat en bicicleta: és insegura, les condicions climatològiques són una limitació, etc.
  • Integrar tots els aspectes anteriors en les polítiques autonòmiques.
  • La iniciativa planteja la figura del Coordinador de Mobilitat a les escoles. Es tracta d’una persona que actua com a nexe entre tots els agents participants, recopilant iniciatives de mobilitat sostenible, coordinant projectes municipals al respecte i actuant com a mediador per a resoldre possibles conflictes.

Steve Coucheman (responsable de l’Oficina de Trànsit de Bicicletes del Cantó de Zurich)  parla de Veloschuel Education Campaign, una iniciativa educativa desenvolupada per instructors de trànsit de la Policia i l’Oficina de Trànsit de Bicicletes, que treballa la mobilitat urbana en bicicleta a través d’un material atractiu i pràctiques supervisades pels agents, de manera que es desperte l’entusiasme per aquest mità de transport en els més joves.

María José Rojo (directora i coordinadora d’Active Travel and Health en POLIS) exposa l’acció Zuid-Limburg Bereikbaar, una eina regional par a influir sobre el comportament en la mobilitat dels treballadors, promovent el transport públic i la bicicleta. Per a això, es plantegen les següents estratègies:

  • Informar als treballadors sobre l’existència de les bicicletes elèctriques i els serveis municipals de lloguer d’aquest mitjà de transport.
  • Oferir períodes de prova gratuïts de transport en autobús o tren, combinant-los, si és necessaria, amb transport en bicicleta plegable.
  • Reducció de la mobilitat en vehicles motoritzats gràcies a les possibilitats de teletreball.

Finalment, Tom Geens (director de l’Equip d’Educació de Pro Velo) dóna a conéixer Pro Velo, una organització que desenvolupa solucions par facilitar i animar a les persones a fer la transició cap a la bicicleta, entre les quals destaquen la formació per a principiants i la col·laboració amb diferents associacions de Brusel·les per a possibilitar l’accés a aquest mitjà de transport a tots els sectors de població, fent especial èmfasi en els adults més vulnerables.

Des de Pont a Europa, esperem que aquestes experiències us servisquen d’inspiració i la mobilitat sostenible en els vostres municipis vaja sobre rodes.