Parlem amb Carmen Herrero, directora del Servei de Promoció Econòmica, Ocupació, Comerç i Projectes europeus de l’Ajuntament d’Alzira

Juliol 2021

Com està organitzada la vostra àrea de projectes europeus?

Alzira OnEUROPE està integrada en el Servei de Promoció Econòmica, Ocupació, Comerç i Projectes Europeus de l’Ajuntament d’Alzira, creat en l’anterior legislatura. El fet d’incloure la denominació de «projectes europeus» va ser un pas important que donava visibilitat a un treball que es venia desenvolupant des de 2007.

Hui podem dir que l’OPE té una estructura consolidada, premissa fonamental per a la internacionalització de l’Ajuntament d’Alzira, la qual cosa ens permet participar actualment en 40 projectes que generen una gestió econòmica d’1.400.000 euros. Des de la seua creació, l’oficina ha format part de 142 projectes, la qual cosa ha suposat un acumulat de 6.000.000 d’euros.

En aquesta estructura incorporem també personal procedent de programes europeus de mobilitat, com a Cos Europeu de la Solidaritat i Eurodisea, en els quals participem des de 2011. Des de llavors, 150 persones d’altres països d’Europa han contribuït al fet que Alzira On Europe siga hui el que és.

D’altra banda, coordinem totes les àrees de l’Ajuntament per a fomentar la seua participació a Europa i treballar totes les temàtiques que la Comissió Europea considera prioritàries com la digitalització, el medi ambient, la mobilitat urbana, l’eficiència energètica, la inclusió social, etc. Alzira On Europe desenvolupa així una funció vertebradora de gestió transversal en la nostra organització.

Quins són els vostres objectius clau?

La majoria de projectes es desenvolupen en el marc de les àrees de treball d’IDEA, en les matèries que dominem: ocupabilitat, formació professional per a l’ocupació, orientació i intermediació laboral i emprenedoria.

No obstant això, també executem projectes relacionats amb accions emmarcades en la resta de serveis municipals, com ara medi ambient, turisme, compra pública innovadora, desenvolupament urbanístic sostenible, economia circular etc.

Tots aquests anys ens han servit per a aprendre a gestionar els fons europeus amb les temàtiques que guarden una estreta relació amb el nostre servei. Una vegada adquirida aquesta experiència europea, ens comencem a endinsar en altres eixos que considerem fonamentals i que afecten pràcticament la totalitat d’àrees de l’Ajuntament.

Com resumiríeu el vostre dia a dia?

El nostre dia a dia és un aprenentatge continu, a causa de la quantitat i diversitat de temes que abordem a través de cada projecte en el qual ens embarquem. Amb 21 voluntaris acollits i 74 mobilitats d’alumnes que realitzem de mitjana cada any, a vegades faig broma dient que tinc la sensació de dirigir una agència de viatges més que un servei municipal.

Enguany ha sigut una miqueta atípic a conseqüència de la pandèmia, encara que els nostres alumnes han continuat realitzant les seues pràctiques no laborals en un altre països i molts dels voluntaris van decidir romandre a la nostra ciutat durant el període de confinament.

Sempre diem que IDEA sembla una xicoteta ONU. Per a nosaltres, com a treballadors, i per a la nostra ciutat és molt enriquidor sumar persones d’altres nacionalitats, amb cultures i costums diferents que, sens dubte, contribueixen al teixit d’un societat més plural i inclusiva.

Quins han sigut els principals hàndicaps a l’hora de crear el departament?

En els inicis, el principal hàndicap era trobar una persona amb un nivell d’anglés suficient per a poder entendre les convocatòries i tramitar els projectes i, a més, amb alta capacitat d’autoaprenentatge i autonomia. I la trobem. Aqueixa persona contractada per a la gestió de projectes europeus va ser José Manuel González.

Una altra de les dificultats amb la qual ens trobem va ser saber transmetre als nostres responsables polítics l’oportunitat que suposava per als ajuntaments el període de finançament 2008-2013 de fons europeus, ja que per primera vegada permetia a les administracions locals l’accés directes a aquests i, per tant, obtindre noves fonts de finançament més enllà dels recursos procedents de la Generalitat Valenciana, Diputació o Govern Central.

Crec que el problema va ser que, quan van començar a arribar els fons procedents d’Europa al nostre país, no comptàvem ni amb persones especialitzades en la seua gestió ni amb estructures sòlides tant en l’esfera pública com en la privada. Hui hem avançat, però pense que no prou com per a poder gestionar els fons ordinaris del període 2021-2027, als quals de manera extraordinària se sumen els fons Next Generation.

Els conceptes subvencionables per a un ajuntament en el marc europeu disten molt de poder realitzar inversions. Van més en la línia de l’intercanvi de bones pràctiques, transferència de coneixement, transformar a les persones, fomentar la visió de pertinença a Europa, la cohesió territorial…, és a dir, conceptes intangibles l’impacte dels quals a vegades és difícil de percebre. Hui dia ja sabem que, si hem gestionat al voltant d’1.500.000 euros en projectes europeus en l’últim any, aqueixos recursos han tingut un impacte social perquè han ajudat a transformar la vida de les persones, però també un impacte econòmic gens menyspreable per a la nostra ciutat.

Com coordineu la vostra acció amb la resta d’àrees municipals?

Aquest és un punt en el qual començarem a treballar. S’ha dut a terme algun projecte que té a veure amb altres àrees municipals, però la majoria són de l’àmbit de l’educació, on participem en Erasmus + en totes les seues modalitats.

En aquest aspecte, també trobem la dificultat de l’idioma, per això hem posat en marxa un pla de formació entre els funcionaris de l’Ajuntament d’Alzira per a facilitar l’aprenentatge de la llengua anglesa, amb un compromís d’aquests de certificar de manera oficial el nivell adquirit.

Només així serà possible integrar la dimensió europea en totes les àrees municipals, ja que cal tindre en compte que es tracta d’un llenguatge administratiu molt específic i una manera de gestió diferent a l’habitual.

Quin és el vostre balanç després d’un temps de funcionament?

El balanç és molt positiu, però som conscients que hem d’imposar-nos limitacions perquè la bola de neu no ens atropelle. Quan comences a tindre presència a Europa, un projecte et porta a un altre i així successivament. Cal desenvolupar l’habilitat de saber en quins projectes interessa realment estar i quals aporten menys valor afegit als nostres objectius. Per a això, és important comptar amb una bona xarxa de partners (socis) l’objectiu dels quals s’assemble al nostre. «No es pot repicar i anar a la processó»: ara estem en 40 projectes i acumulem un total de 142; tal vegada és el moment de parar-nos a reflexionar i reformular cap a on hi volem anar.

Evidentment aquests anys ens han servit per a adquirir l’experiència suficient a Europa, aprendre a manejar-nos amb els seus termes i convocatòries, confeccionar aqueixa xarxa de contactes i aconseguir algunes fites úniques per a l’Ajuntament d’Alzira. A partir d’ara haurem de ser més selectius en les temàtiques i ampliar la nostra participació a altres programes com LIFE, Europa amb els Ciutadans, Horitzó Europa o Europa Creativa, entre altres.

Un consell per als municipis que es plantegen crear un departament de projectes europeus

La meua primera recomanació és que siguen valentes, que les dificultats no siguen un impediment, que s’atrevisquen a endinsar-se en aquest apassionant món. També és important iniciar-se com a socis de projectes que lideren altres organitzacions, és a dir, la qual cosa es diu «pujar-se al carro d’un altre». Això els permetrà anar adquirint experiència, perfeccionar el seu nivell d’anglés, ampliar la seua xarxa de contactes i captar noves oportunitats. Ja hi haurà temps de liderar projectes en un futur, quan la seua estructura organitzativa estiga més consolidada.

Una cosa és clara, quant més ben dotada estiga la seua oficina amb capital humà especialitzat, majors seran els assoliments.

D’altra banda, també els diria que tinguen paciència. Es tracta d’una carrera de fons i els resultats tarden a arribar però, quan ho fan, produeixen un impacte sobre el territori i els ciutadans inqüestionable.

Resumiré dient que el camí és la meta.

Entre les fites aconseguides en l’àmbit de projectes europeus destaquen:

• Actualment l’Ajuntament d’Alzira participa en 40 projectes europeus, sobre un total històric de 142, la major part d’ells en el marc del Programa Erasmus + en totes les seues modalitats (KA1, KA2, KA3 i Esports).
• En el marc de l’acció clau KA3 “Suport a les reforma de les polítiques, xarxes, i associacions de proveïdors d’educació i formació professional”, l’Ajuntament d’Alzira lidera el projecte VETUP, una iniciativa transnacional que busca millorar la qualitat i l’eficiència de la FP. És l’únic projecte aprovat a una entitat espanyola dels 13 aprovats en aquesta convocatòria.
• El d’Alzira és el primer ajuntament a obtindre l’Acreditació Erasmus+ per a Formació Professional per al nou període 2021-2027.
• El d’Alzira és l’únic ajuntament d’Espanya membre de la “Aliança Europea per a l’Aprenentatge”. Aquesta aliança, creada per la Comissió Europea, està formada per un total de 300 organitzacions de tota Europa. L’Ajuntament d’Alzira és l’únic representant de l’administració local entre els 37 membres espanyols, com Iberdrola, Bankia, Repsol, la cooperativa de Mondragón, UGT, la Cambra de Comerç, Universitat de Deusto i fins i tot governs autonòmics com el País Basc o Madrid.