Autor: Inmaculada Rodríguez-Piñero
Octubre 2020
Europa és, per damunt de tot, un projecte d’integració. Una unió de països que han sabut fer de la combinació entre descentralització i cohesió el projecte polític més reeixit que es coneix. Per això, les regions, les províncies, les comarques, les ciutats i, sobretot, els municipis i els xicotets municipis, tenen un paper clau i primordial en aquest projecte. Són l’element vertebrador sobre el qual s’ha de sostindre la Unió Europea.
I no obstant això els nostres ciutadans no se senten europeus. Compartim majoritàriament els valors europeistes de defensa de la pau, la solidaritat, el respecte als Drets Humans o la lluita contra el canvi climàtic, però Europa no és concebuda com a pròpia per una immensa part de la ciutadania. La UE no ha sabut durant aquests anys connectar amb una extensa capa de població que s’ha quedat al marge dels projectes, de les iniciatives, dels recursos i de les ajudes europees. La integració no ha arribat capil·larment als nostres pobles i s’ha quedat burocratitzada en les grans urbs. Europa és molt més que el que es coneix d’ella. És hora d’acostar a la ciutadania el projecte europeu.
És cert que en aquest període d’incertesa en el qual vivim Europa ha estat, per primera vegada en molts anys, a l’altura de les exigències de la ciutadania davant la crisi de la Covid. Però ara urgeix que l’ajuda posada a la disposició d’institucions públiques, entitats privades, empreses i ciutadans es concrete en ajuda suficient i, sobretot, aconseguisca arribar a tots els racons d’aquest continent. Els ciutadans de l’Europa buidada tenen els mateixos drets i han de tindre al seu abast les mateixes oportunitats que aquells que resideixen en les grans urbs. I aquest projecte, impulsat per l’FVMP i la Generalitat Valenciana, vol, precisament, aconseguir que els nostres pobles i mancomunitats vegen, per fi, a Europa com una oportunitat. Les persones en el centre de les polítiques. Els ajuntaments en el centre de les decisions.
El municipalisme és el nivell públic més pròxim a la ciutadania i són els responsables de l’adopció de polítiques que afecten directament el nostre dia a dia. Però que en canvi no decideixen. Més del 80% de la legislació espanyola ve determinada per les decisions adoptades a Europa en matèries tan quotidianes com la forma en la qual es recull el nostre fem; els utensilis de plàstic que podem -o no podem- utilitzar; o les varietats que poden pescar els nostres pescadors, per posar només alguns exemples.
Per això urgeix que els nostres alcaldes, regidors i representants públics s’impliquen, cada vegada més, en les decisions europees i fomenten la creació d’un nou perfil de dirigents: «els euromunicipalistes». Dirigents convençuts de la necessitat d’incloure a Europa com una administració més a la qual recórrer en cas de necessitat, de la qual aprofitar recursos a l’hora de posar en marxa projectes innovadors, i a la qual dirigir-se per a compartir experiències i bones pràctiques amb altres regions i municipis europeus. És hora que Europa s’implique amb els seus conciutadans perquè deixe de convertir-se en una institució aliena a la ciutadania i comence a ser assumida com a part de la nostra idiosincràsia democràtica.
El projecte europeu és ampli i ambiciós, però manca d’aqueixa habilitat innata de connectar amb els nostres veïns i veïnes. soc conscient que la complexa burocràcia allunya moltes vegades als municipis dels seus intents per aproximar-se a la UE, però confie en la força i en el valor creixent dels nostres dirigents euromunicipalistes, convençuts cada vegada més que Europa no és el problema, sinó l’origen de la solució a gran part de les nostres mancances. El municipalisme cobra més sentit si cap dins del projecte europeu i per això és el moment que tots els representants públics i institucions treballem per a aconseguir que el municipalisme valencià guanye pes i rellevància en la capital europea.
El problema no serà la falta de recursos, ja que són molts els fons i subvencions a disposició dels ajuntaments per a la realització de projectes públics, privats o de col·laboració publicoprivada, sinó la complexitat d’accés. Manca pedagogia sobre les oportunitats que ofereix Europa i sobra burocràcia, traves i requisits inabastables.
Per això confie en l’euromunicipalisme. En l’obstinació d’un nou corrent de dirigents municipals que treballen des dels ajuntaments més xicotets per a implicar-se en el projecte europeu. Per això rep amb gran il·lusió la iniciativa «Pont a Europa» de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Per la seua capacitat pedagògica per a fer arribar als nostres xicotets municipis els valors europeus, però sobretot per la seua obstinació a col·laborar amb els ajuntaments per a ajudar-los a superar dificultats, aportar coneixement i impartir l’assessorament necessari que els permeta aconseguir els recursos europeus. El camí a Brussel·les serà ara molt més curt per a ells.
Amb aquest projecte els xicotets municipis rebran l’assessorament i les eines necessàries per a accedir a uns fons que, estic segura, serem capaces d’aconseguir per la qualitat i el valor afegit que aportaran els projectes presentats pels nostres ajuntaments.
Desitge tota la sort i encerts a aquesta iniciativa de l’FVMP que busca fer de pont entre la Comunitat Valenciana i Brussel·les. El projecte europeu està també en tots i cadascun dels 542 pobles de la Comunitat Valenciana. I compten amb tot el meu suport per a portar les seues reivindicacions a Brussel·les i acostar Europa a cadascuna dels seus carrers.
Inmaculada Rodríguez-Piñero, membre del Parlament Europeu.