La participació local en l’àmbit europeu, clau en el període 2021-2027

Autor: Andreu Iranzo, director general de Fons Europeus de la Generalitat Valenciana

Els estats europeus tenen al seu abast la possibilitat que el Marc Financer Pluriennal 2021-2027 (MFP) supose un autèntic element tractor de la transformació mediambiental, social i econòmica a la Unió Europea. Aquesta oportunitat d’or no està exempta de dificultats, començant pel fet que l’actual negociació del MFP engloba dos punts crítics: d’una banda el debat sobre la inclusió d’una referència clara i vinculant al respecte de l’estat dret i dels valors europeus per a la posada a disposició de finançament europeu, i de l’altra la disputa per fixar uns nivells pressupostaris en la línia proposada per la Comissió Europea, l’acordada posteriorment pel Consell Europeu o la defensada des del principi pel Parlament Europeu, la qual cosa suposa un interval que aniria del 1,074% al 1,3% de la mitjana de la Renda Nacional Bruta dels estats membres. En qualsevol cas, decisions que afectaran als possibles nivells quantitatius i qualitatius de la integració europea en els pròxims anys.

En paral·lel, i afectat per un sistema de vasos comunicants amb el MFP, el gran fons de recuperació, que pot convertir-se en una fita en la història d’Europa, encara ha d’acabar de configurar-se i aprovar-se. Aquest fons, dotat amb 750.000 milions d’euros i anomenat Next Generation EU, constaria de diversos instruments que s’executarien en els pròxims anys, entre els quals cal destacar el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), dotat amb 672.500 milions d’euros (312.500 milions per a transferències i 360.000 per a préstecs), destinat a facilitar la recuperació econòmica de la UE i afavorir la transició verda, la digitalització i la resiliència econòmica i social. A grans trets, el MRR finançarà plans de recuperació i resiliència estatals, en els quals hauran de participar les comunitats i ciutats autònomes i les entitats locals, amb uns eixos d’actuació i unes prioritats de caràcter transversal i amb una marcada línia transformadora.

En el cas d’Espanya, s’estima que el conjunt de l’Estat podria rebre un màxim d’uns 60.000 milions en transferències i 80.000 milions en préstecs, que estarien vinculats a compromisos adquirits en el seu pla de recuperació de resiliència, l’esborrany del qual va ser presentat a principis d’octubre amb el títol de Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i marca unes línies directrius i deu polítiques de reforma estructural en favor d’un creixement sostenible i inclusiu. Entre aquestes es troba l’Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura, on el paper de les entitats locals i de l’entorn rural serà clau i decisiu per a la transformació social i econòmica, al voltant de projectes com ara el Pla de xoc de mobilitat sostenible, segura i connectada en entorns urbans i metropolitans i el Pla de rehabilitació d’habitatge i regeneració urbana.

Al mateix temps, en els últims anys, l’Agenda Urbana de la Unió Europea ha permès ressaltar la importància del desenvolupament urbà com a eix central de transformació cap a un futur més sostenible, en consonància amb l’actual Agenda 2030 i l’Objectiu 11: Aconseguir que les ciutats siguen més inclusives, segures, resilients i sostenibles, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta sensibilització general respecte de la transcendència del desenvolupament urbà sostenible es troba connectada amb un bon nombre d’iniciatives, oportunitats de finançament o xarxes d’intercanvi, des de programes europeus com ara l’URBACT (de Cooperació Territorial Europea), Horitzó 2020, Europa amb els Ciutadans, o les Accions Urbanes Innovadores, a accions específiques de la Xarxa de Desenvolupament Urbà de la UE, la Xarxa d’Iniciatives Urbanes, la Xarxa CIVITAS, el Servei URBIS d’ajuda a la inversió urbana del Banc Europeu d’Inversions o el cofinançament d’actuacions en l’àmbit del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i del Fons Social Europeu.

Amb les negociacions del Marc Financer Pluriennal 2021-2027 i del Next Generation EU en curs i amb grans incògnites que caldrà aclarir com més prompte millor, una cosa sembla clara: en els pròxims anys, les polítiques i iniciatives en l’àmbit del desenvolupament urbà seran cada vegada més significatives. En aquest context, resulta fonamental que les entitats locals de la Comunitat Valenciana puguen dotar-se de recursos i de mitjans per a garantir l’accés als diferents programes de finançament europeu, però també als processos de creació normativa, és a dir, no sols hauran d’especialitzar-se en el disseny, la gestió y la justificació de projectes europeus, sinó també en la participació y el posicionament per a nivell europeu: enquestes i consultes públiques de la Comissió Europea o d’altres institucions, fòrums de discussió com la Setmana Verda Europea la Setmana Europea de l’Energia Sostenible o la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, xarxes temàtiques, o determinats comités de seguiment.

En aquest sentit, Pont a Europa, la iniciativa recentment posada en marxa per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies amb un conveni amb la Generalitat Valenciana és una excel·lent notícia pel que fa a potenciar les capacitats de les entitats locals d’introduir-se en el món del finançament europeu i tractar d’optimitzar les opcions de captació de fons competitius que la Unió Europea posa a disposició, però també per la seua possible contribució a la construcció d’una cultura i una ciutadania europea als nostres pobles i ciutats.