Projecte GUARDIAN

Riba-roja de Túria

PROJECTE: Projecte GUARDIAN

PROGRAMA: Urban Innovativa Actions

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’un projecte que pretén la creació d’una barrera de defensa en la interfície urbana-forestal entre el paratge natural de la Vallesa i les urbanitzacions confrontants de Paterna i Riba-roja de Túria. La citada barrera de defensa pretén ser executada mitjançant la creació de tallafocs verds que seran servits d’aigua regenerada procedent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals Camp de Túria II. Inclou al seu torn el projecte la instal·lació de canons de defensa contra incendis i la regeneració de l’aiguamoll situat en la Vallesa mitjançant la derivació dels excedents d’aigua produïts en l’Estació Regeneradora d’Aigües que s’instal·larà en l’EDAR Camp de Túria II.

OBJECTIUS:

  • Millorar la protecció del medi ambient mitjançant la regeneració de l’aiguamoll.
  • Augmentar la seguretat dels veïns en la interfície urbana-forestal.
  • Explorar l’ús de tallafocs verds com una eina en la lluita contra el foc.
  • Explorar solucions tècniques que permeten la regeneració de l’aigua per a l’ús forestal, entre altres.

SOCIS:

  • Ajuntament de Riba-roja de Túria com a Autoritat Urbana Principal.
  • Ajuntament de Paterna com a Autoritat Urbana associada.
  • Hidraqua Gestió Integral d’Aigües de Llevant, SA.
  • Medi XXI Gabinet de Solucions Ambientals, SL.
  • CETAQUA, Centre Tecnològic de l’Aigua.
  • Universitat Politècnica de València.
  • Universitat de València (UVEG).

VIATGES/REUNIONS: Si

DURACIÓ: Data fi de projecte, 30-11-2021. Total de 3 anualitats des de l’inici del projecte.

% COFINANÇAMENT: : 80% fons europeus i 20% assumit per les ens associades.

PRESSUPOST TOTAL: 5.494.754,75 €

Parlem amb…

Vicent Adobes Golfe,

enginyer municipal Ajuntament de Riba-roja de Túria

Quin és el valor d’innovació del projecte?

El projecte planteja una solució al problema del risc d’incendis en la interfície urbana-forestal que siga compatible amb la conservació de l’ecosistema sobre el qual s’actua.

Normalment, la solució a aquest problema ha sigut la de crear franges de seguretat en les quals, bé s’incorporaven espècies de vegetació al·lòctones que foren més resilients a un incendi, o bé es practicava un tall massiu de la vegetació per a frenar el potencial incendi.

El que es pretén en aquest projecte és millorar la qualitat de l’ecosistema perquè, per si mateix, siga més resilient a un incendi. Això s’espera aconseguir amb la generació de tallafocs verds a partir del tractament silvícola de la vegetació i el seu reg òptim, a més dels sistemes de defensa hidràulica contra incendis.

El segon punt d’innovació és el d’utilitzar aigua regenerada i no generar un impacte sobre els recursos hídrics de la zona. Per a això es planteja la introducció d’un procés de tractament addicional en la depuradora i que permeta garantir la producció d’aigua de qualitat al sistema.

És important citar com a innovació l’ús forestal en l’aigua regenerada i el fet que s’estiguen realitzant estudis de detall per a calibrar el nivell òptim d’hidratació necessari en el sistema perquè la vegetació aconseguisca el seu nivell adequat i sense derivar en una producció excessiva de material combustible.

A quin problema dóna solució? Quina porta d’oportunitats obri?

L’existència de zones forestals que confronten amb zones residencials és una cosa molt normal a les ciutats de tot el món i, és clar, també en les europees. Durant els últims anys hi ha hagut gran quantitat d’incendis que han transcendit l’àmbit forestal per a convertir-se en incendis urbans i a causa de la solució de continuïtat que existeix comunament en aquestes franges.

Amb aquest projecte es pretén definir una solució tècnica viable i que a més pretén ser valorada de manera objectiva perquè es puga convertir en un exemple de bones pràctiques per a altres ciutats.

Addicionalment a l’anterior, la proposta d’utilitzar aigua regenerada permet introduir un gran actiu al projecte i és el de no penalitzar els recursos hídrics de qualitat i reduir al seu torn els abocaments a llit des de les depuradores urbanes, habitual focus de problemes de tota mena.

Com millora la qualitat de vida de les persones?

La millora en la seguretat davant un incendi no deixa de ser un actiu crucial en el projecte. La infinitat d’exemples d’incendis amb importants danys materials o morts que s’han produït en els últims anys ho testifica.

No obstant l’anterior, l’objecte del projecte no és només el de millorar la seguretat enfront d’incendis, sinó fer-ho amb el menor impacte possible en el mitjà forestal, fet que de ben segur repercuteix en la millor qualitat de vida de les veïnes i veïns.

Quin és el potencial del finançament europeu per al desenvolupament local sostenible?

El finançament local no deixa de ser un dels mitjans a l’abast dels municipis per a la consecució dels projectes que es poden plantejar per als veïns.

Existeixen gran quantitat de convocatòries de subvenció en l’àmbit supramunicipal que han de ser tinguts en compte i, és clar Europa n’és una que no hem d’oblidar.

Oblidar-se d’aquestes opcions seria renunciar a un potencial d’inversió que de ben segur ha de ser tingut en compte en qualsevol entitat local.

Quins valors afegits a la cultura de treball de l’administració local aporta la participació en projectes europeus?

Treballar en un projecte europeu d’aquestes característiques ens ha obligat a fer un canvi en la mentalitat d’execució de projecte que hem tingut fins ara.

La metodologia de treball quotidiana en un ajuntament sol tractar l’execució d’un contracte prèviament definit fins al cèntim i amb una estructura organitzativa molt concreta: ajuntament i contractista.

En el projecte europeu se sol tractar amb un «Business case» que després evolucionarà cap a una solució concreta que podrà incorporar un o molts «projectes clàssics» dels quals tenim costum de gestionar. Això, juntament amb el trencament de la dicotomia ajuntament i contractista per la d’ajuntament i socis-col·laboradors, genera una vertadera revolució en la gestió interna clàssica d’una administració.

Quina és la principal dificultat a l’hora d’embarcar-se en la via del finançament europeu?

Un dels principals problemes d’una organització (i els ajuntaments no estan exempts d’això) és el de la indefinició d’unes certes tasques que fa que, ningú no tinga clar qui ha d’encarregar-se d’alguna cosa quan aquesta cosa resulta una mica nova.

D’aquesta manera, la gestió de projectes diferents als clàssics (com solen ser els subjectes a finançament europeu) no sol tindre un clar gestor en un ajuntament. Aquest considere que és el principal problema en la consecució dels objectius, tant de cerca de convocatòries com en la materialització final d’un projecte.

En aquest sentit, resulta fonamental la implicació de tota l’estructura organitzativa de l’ajuntament i la clara definició de funcions per a evitar tant duplicitats com buits de gestió. La «transversalitat» és fonamental, però aquesta no s’ha de confondre amb un model d’«anarquia i desordre» en el qual no hi haja una clara figura de referència per a la consecució del pla de projecte. Igual de perillós és tindre un mal gestor de projecte com mancar totalment d’ell.

Finalment, qualsevol empleat que haja d’assumir una tasca addicional a les ja inherents al seu lloc, no pot sinó ser reconegut per això, bé reduint altres càrregues de treball per a alliberar el seu temps per al nou projecte, bé amb la corresponent compensació mitjançant altres mètodes.

Fent balanç, què pesa més: l’esforç o els resultats?

En qualsevol projecte, els resultats solen perdurar en el temps, mentre que l’esforç s’oblida. No tinc dubte que en aquest projecte, que a més representa un repte major del normal, el resultat pesa molt més que l’esforç.

“Participar en projectes europeus ens
aporta amplitud de mires”

Som EUROPA…

Europa és…

un referent a seguir i un oasi en un món massa complicat.

Una ciutat europea en la qual et perdries:

qualsevol, però llocs a triar, Salzburg a Àustria.

Una sèrie/pel·lícula europea:

La vida és bella

Una cançó/grup
europeu:

Queen

Si Europa fora un quadre:

un de Joaquín Sorolla

X